miércoles, 5 de enero de 2011

Christmas Lights

Rialles i cantates omplien el meu cor avui. Tot era joia el que veia. Joia i alegria. Reiem mentres ells ens tiravem carmels i cantavem les cançons que tots coneixem. Tot era maco i bo el que veia el meu costat. Tot ple de fantasia mentres pensava quins regals em tocaria obrir demà. Un cotxe, un viatge o una camiseta de la meva marca de roba preferida? La meva neboda allà estava, cantant i rient. Tota ella era una espurna que s'encenia amb cada to que marcaven els timbals dels patges. Quan s'acostaven a ella, era com si la magia era real. Com si cada tros de la seva essencia s'encomanès d'aquella magia que hi havia. Era una esmeralda, la meva pedra preciosa preferida. Volia abraçar-la i encomanar-me d'aquella alegria però no podia. Es movia massa. 


Plors i esperances omplien el meu cor avui. Tot era tristesa el que veia. Tristesa i dolor. Ploravem mentres ells ens deien bon nadal i ens deien que necessitava una operació urgent. Tot era por i tristesa el que veia al meu costat mentres pensava si s'en sortiria d'aquesta aquest cop. Un cop si, l'altre també però aquest? La meva mare allà estava, fent-se la forta i donant-nos esperances. Tota ella era un fil de seda que es trencava cada cop més, tot i que volia enfortir-se lluitant amb ella mateixa. Quan s'acostaven a ella, era com si la màgia d'aquest dia es trenquès. Com si el nadal s'allunyès d'ella. Era una oruga. El meu insecte menys preat. Volia abraçar-la i donar-li força perquè continues lluitant però no podia. Era massa feble. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario