Planetes Marins

"Aigua avall baixava una rosa, cel amunt volava un ocell. I la flor besava una onada que d'una abraçada la deixà sense res. Entre núvols, l'ocell la mirava. Queien els petals, núa la flor. Tot piolant volia salvar-la però les espines punxaven el vol.


Els amors que no oblidaré són aquells que no vaig tenir. Si poguès nomès somniar que una a una em poguès estimar...


Era el mar més gran que recordo: un planeta de peixos i sal. I la flor, per més que estudiava, la seva bellesa no aprenia a nadar. 


Els amors que no oblidaré són aquells que no vaig tenir. Si poguès nomès somniar que una a una em poguès segrestar..."

Dolo Beltrán

Pastora – Planetes Marins